Les dones barbudes romanen a les grades; el saló de bellesa està preparat i duen les tisores a punt. Sona la campana i sense dubtar-ho un grup bastant nombrós de nois i noies de secundària s’acosta a veure què fan.
Al principi la majoria de reaccions són de rebuig, a molts els hi sembla horrorós que una dona dugui barba. Fins i tot n’hi ha que diu: “El meu estatus a l’escola baixaria moltíssim si dugués bigoti, seria un desastre!”. A poc a poc apareixen comentaris d’altre tipus “Igual que em poso un clip, em puc posar un bigoti” però per la majoria és lleig. A la manera d’un guirigall d’opinions confoses tothom deixa anar la seva, en veu alta.
De cop, apareixen dues noies amb molt de caràcter. Afirmen que s’ha d’estar molt segura d’una mateixa per deixar-se bigoti i no dubten en posar-se’n un. Elles, seràn les primeres en deixar-se fer i ben orgulloses de la seva nova imatge diuen que si sortissin amb els bigotis de festa segur que triunfarien. Després d’aquesta proclamació d’atreviment continuen altres noies, i algun noi, que s’acaben de convèncer a probar-ho.
La reacció del grup de batxillerat és força diferent. La majoria d’estudiants passa de llarg i quan les veuen miren disimuladament, abaixant la mirada o mirant de reull. Elles esperen tranquilament però ningú no gossa intercanviar paraula, sembla que les ignorin. En veu baixa però, se senten alguns comentaris de fons: ”Mira, van con bigote!” o “Creo que hazen bigotes...” o “Quina vergonya...”
Les dones barbudes decideixen donar una volta. Treuen al cap per la porta del carrer on hi ha més estudiants en petits grups. No és fins que un senyor les mira i els hi somriu que sembla que allà no hi passi res. Els estudiants comencen a reaccionar però responen amb un NO rotund quan es tracta de posar-se un bigoti.
La majoria de nois es burchen entre ells “Vinga, fes-te un bigoti!” es diuen amb chuleria. A les noies, en canvi, els hi costa més apropar-se però finalment aconsegueixen trencar la barrera. Moltes estan convençudes de que seria molt desagradable portar bigoti, altres diuen que son massa femenines com per dur una cosa així i a algunes que els hi faria molta vergonya.
Finalment, ninguna ha gossat probar l’experiència però les converses que hem tingut no tenen desperdici.
Al principi la majoria de reaccions són de rebuig, a molts els hi sembla horrorós que una dona dugui barba. Fins i tot n’hi ha que diu: “El meu estatus a l’escola baixaria moltíssim si dugués bigoti, seria un desastre!”. A poc a poc apareixen comentaris d’altre tipus “Igual que em poso un clip, em puc posar un bigoti” però per la majoria és lleig. A la manera d’un guirigall d’opinions confoses tothom deixa anar la seva, en veu alta.
De cop, apareixen dues noies amb molt de caràcter. Afirmen que s’ha d’estar molt segura d’una mateixa per deixar-se bigoti i no dubten en posar-se’n un. Elles, seràn les primeres en deixar-se fer i ben orgulloses de la seva nova imatge diuen que si sortissin amb els bigotis de festa segur que triunfarien. Després d’aquesta proclamació d’atreviment continuen altres noies, i algun noi, que s’acaben de convèncer a probar-ho.
La reacció del grup de batxillerat és força diferent. La majoria d’estudiants passa de llarg i quan les veuen miren disimuladament, abaixant la mirada o mirant de reull. Elles esperen tranquilament però ningú no gossa intercanviar paraula, sembla que les ignorin. En veu baixa però, se senten alguns comentaris de fons: ”Mira, van con bigote!” o “Creo que hazen bigotes...” o “Quina vergonya...”
Les dones barbudes decideixen donar una volta. Treuen al cap per la porta del carrer on hi ha més estudiants en petits grups. No és fins que un senyor les mira i els hi somriu que sembla que allà no hi passi res. Els estudiants comencen a reaccionar però responen amb un NO rotund quan es tracta de posar-se un bigoti.
La majoria de nois es burchen entre ells “Vinga, fes-te un bigoti!” es diuen amb chuleria. A les noies, en canvi, els hi costa més apropar-se però finalment aconsegueixen trencar la barrera. Moltes estan convençudes de que seria molt desagradable portar bigoti, altres diuen que son massa femenines com per dur una cosa així i a algunes que els hi faria molta vergonya.
Finalment, ninguna ha gossat probar l’experiència però les converses que hem tingut no tenen desperdici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada