Les dones barbudes visiten l'Institut Pla d'en Boet!

Les dones barbudes arriben amb les seves maletes, plenes d'artefactes, a l'Institut Pla d'en Boet. És l'hora del pati i els primers estudiants, indiscretament, les segueixen amb la mirada. A poc a poc, s'acosten cap a elles. D'entrada no s'atreveixen a articular paraula però en pocs minuts l'enrenou està servit!

Els nois comencen a preguntar per què porten bigoti; si són homes, si són lesbianes, si van transvestides... Què està passant? No entenen res! Al seu voltant, les dones barbudes comencen a instigar amb preguntes que reflexionen sobre el seu comportament de rebuig i sorpresa. No acaben de veure clar el que està passant però després de molt parlar, els nois més joves volen provar l’experiència de portar bigoti. No és que se sentin més homes però els engresca la idea de veure's així.

Ara, és un grup de noies que s'apropa.  Les dones barbudes els hi pregunten si alguna vegada han pensat en deixar-se créixer el pèl corporal i facial. Què passaria amb el seu entorn més proper? Com reaccionaria la família, els amics, el novio, els companys de classe? D’entrada, totes les respostes són negatives: ningú les acceptaria, els hi faria vergonya o no es sentirien a gust. Dues amigues però s'animen i fan un jurament de posar-se'l. Comenten que si una ho fa l'altra també. En canvi, un altre grup de cinc noies molt interessades en el projecte i la identitat femenina, no les acaba de convèncer. O totes o ninguna! Però al cap d'una estona ja estan amb els bigotis posats anunciant que és una passada!

S'acaba l'hora del pati i el bullici comença a disminuir. Mentre les dones barbudes recullen, apareix un grup de noies incrèdules però molt encuriosides amb el que estava passant. Després d'estar una bona estona xerrant i reflexionant conclouen que si les seves mares no es depilessin per elles seria normal deixar-se créixer el pèl... i marxen sense provar l'experiència!