Les dones no tenen pels, per això no porten bigoti. Amb aquesta afirmació comença una hora del pati de lo més mugodeta. Una gran massa d’estudiants de secundària s’acosta a les dones barbudes, invaint-les amb preguntes i comentaris de tot tipus.
Es dona per suposat que per qüestionar les normes establertes sobre la feminitat o la projecció de la dona, la teva condició sexual ha de ser ambigua. La associació entre sexe i gènere sembla ser invisible.
Està bé que vosaltres (dirigint-se a les dones barbudes), feministes, intenteu lluitar per que les dones tinguin bigoti però tu i jo no serem mai parella. Qüestionar el gènere només és cosa de dones? Perquè es tracten aquests aspectes com a minoritaris i despectius? No ens afecten a tots i totes?
Una dona que deixa veure el pèl corporal és bruta i lletja. Un home que deixa veure el pèl corporal és net i atractiu. Des de quan és així en la nostra cultura? Què passaria si aquesta tendencia canviés? Els llibres de bellesa femenina del 1800 deien que qualsevol cabell visible, a part del cabell del cap, era una malatia que requeria tractament (Merran Toerien & Sue Wilkinson “Gender and body hair. Constructing the feminine woman” 2003)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada