divendres, 4 de novembre de 2011

La revolució arriba a l'Escola Pia Santa Anna!


Les dones no tenen pels, per això no porten bigoti. Amb aquesta afirmació comença una hora del pati de lo més mugodeta. Una gran massa d’estudiants de secundària s’acosta a les dones barbudes, invaint-les amb preguntes i comentaris de tot tipus.



Es dona per suposat que per qüestionar les normes establertes sobre la feminitat o la projecció de la dona, la teva condició sexual ha de ser ambigua. La associació entre sexe i gènere sembla ser invisible.



Està bé que vosaltres (dirigint-se a les dones barbudes), feministes, intenteu lluitar per que les dones tinguin bigoti però tu i jo no serem mai parella. Qüestionar el gènere només és cosa de dones? Perquè es tracten aquests aspectes com a minoritaris i despectius? No ens afecten a tots i totes?


Una dona que deixa veure el pèl corporal és bruta i lletja. Un home que deixa veure el pèl corporal és net i atractiu. Des de quan és així en la nostra cultura? Què passaria si aquesta tendencia canviés? Els llibres de bellesa femenina del 1800 deien que qualsevol cabell visible, a part del cabell del cap, era una malatia que requeria tractament (Merran Toerien & Sue Wilkinson “Gender and body hair. Constructing the feminine woman” 2003)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada